La Pili Roig, com la gran majoria de joves, viu un estiu intens i apassionant. Hem volgut parlar amb ella, però, perquè ha viscut un 4t d'ESO ple de vitalitat, una vitalitat recompensada amb uns quants premis. Alguns d'aquests premis li han regalat un súper estiu de descobertes i aprenentatges. Coneguem una mica més la Pili.
Pili, explica'ns els premis que has rebut a 4t d'ESO
Bé, durant aquest any he sigut seleccionada per a participar en el programa Joves i Ciència de la Fundació la Pedrera, dins del projecte d'ecosistemes aquàtics, realitzant doncs una estada de 12 dies a les Planes de Son. També he estat una setmana a Cartagena descobrint "d'on prové la llum de les estrelles", a un campus científic, treballant braç a braç amb 7 nois i noies més de tota Espanya. Vaig guanyar el certamen literari juvenil Cartes de desamor amb castellà, de l'associació ORVEPARD, amb l'escrit "Me prometí que no volvería a escribirte". Finalment em van concedir un accèssit al Premi Sambori que organitza l'Òmnium Cultural amb "La llar del mar".
Veient aquest currículum és difícil situar-te en alguna banda clàssica, de ciències o de lletres. Com et defineixes?
És una pregunta molt difícil. Acadèmicament, és cert que començaré un batxillerat de ciències i és un camp que m'interessa i em fascina. Tot i així, la literatura ha estat sempre una part essencial a la meva vida. Per tant, se'm fa difícil situar-me en una de les dues, ja que crec que no són branques oposades i que es poden complementar. I que el fet d'estudiar ciències no implica no poder escriure, eh?
Parlem primer de literatura. Quan comences a escriure?
El primer escrit que recordo és una redacció sobre la primavera que vaig fer quan no tenia més de 9 anys. Me la van demanar per classe, però li tinc un record especial perquè realment vaig gaudir escrivint-lo. Tot i així, vaig agafar la rutina quan en tenia uns 12, després de començar a llegir amb molta més freqüència.
I què et mou a escriure?
Ha arribat un punt on escriure és una necessitat. Em relaxa, m'ajuda a ordenar els meus pensaments i a expressar-me.
Diuen que les teves creacions tenen un to melancòlic o trist... és així? Per què?
M'agrada trobar la bellesa en els sentiments definits com a "dolents", com podrien ser la tristesa o la nostàlgia. Crec que són més profunds i que toquen més a l'ànima. Tot i així, gaudeixo escrivint relats de tots tipus, mentre pugui transmetre quelcom cosa.
On podem llegir quelcom teu publicat...
Aquest és l'enllaç del meu blog, https://nidosdepalabras.blogspot.com, que actualitzo sempre que trobo una estona, tot i que últimament, no és gaire sovint. Hi penjo únicament els relats breus.
Endevinem que el temps lliure el dediques a escriure i a llegir. És així?
Sí, són dues de les meves principals aficions. També m'agrada la fotografia. Tot i així, la meva activitat preferida durant el curs escolar és el taller de ciències. Un grupet d'alumnes ens quedem les tardes del divendres amb el professor de mates, l'Andreu Arbó per fer experiments de ciència i passar l'estona. Riem moltíssim, aprenem força i he conegut a gent increïble que, en estar a cursos diferents, mai hagués tingut l'oportunitat de descobrir.
Explica'ns les teves experiències científiques. Com has arribat als dos projectes estiuencs i en què consisteixen?
Al de Joves i Ciència va ser gràcies al meu professor de biologia, el Xavier Llobera, que ens el va proposar a classe i el vaig considerar una oportunitat increïble. Així ha estat, n'estic molt agraïda. En el cas del de Cartagena, va ser gràcies al meu germà, el qual va realitzar un projecte diferent del meu fa un parell d'estius.
Què has fet per Son?
Hi havia 5 projectes diferents. En el meu cas, estudiar els estats ecològics d'un riu en diferents trams i dos estanys. Va ser molt interessant poder comparar-ho amb les dades d'anys anteriors i estar amb contacte amb materials i professionals què, de no haver estat per aquesta oportunitat, mai hagués pogut tenir a l'abast. Treballàvem fins a les sis, i a les tardes realitzàvem activitats tots junts. Les nits eren molt variades, des de monòlegs científics fins a la nit de la música o del cinema.
El millor del Pallars ha estat...
La gent, se'ns dubte. L'ambient era fantàstic, i els 51 que estàvem dins del programa eren persones molt enriquidores. En cap moment hi va haver baralles, tots treballàvem per un objectiu comú i compartíem el nostre amor per la ciència. Estic segura de què han estat unes estades que no han deixat a ningú indiferent.
Els dos estius següents et trobarem a...
Durant els pròxims estius realitzaré estades a universitats, a escala nacional i mundial. Encara no sé on, ja que dependrà de la nota de l'article científic que he de realitzar per al gener i de la meva mitjana de primer de batxillerat. Tot i així, estic molt motivada i amb ganes de començar a treballar.
I després d'un juliol tan intens, a l'agost la Pili la trobarem...
M'agradaria molt poder passar una estona al meu poble per a desconnectar. També endinsar-me en l'article científic per joves i ciència. Quan abans comenci, millor!
El llibre d'aquest estiu...
Ha estat, se'ns dubte, Oscar i Mamie Rose. Me'l va recomanar un bon amic i, en tan sols cent pàgines, m'ha canviat la perspectiva de tot. M'he enamorat dels personatges i m'he sentit una més de la història en tot moment, retenint l'alè fins a l'última pàgina.
Una cançó...
El Mar, d'en Manel. És una cançó que cantaven contínuament durant les estades de joves i ciència i li tinc un record especial. Tot i així, em quedaria amb la que va compondre la meva amiga Alba durant les estades, la qual va titular "Som 51". És màgica, no tinc paraules per descriure-la.
I un repte personal a curt termini...
Gaudir durant la realització de l'article científic i reservar-me un temps per escriure, que és quelcom que aquest mes de juliol he trobat a faltar.
Gràcies per contagiar-nos tanta motivació, Pili. Que segueixis gaudint a fons de l'estiu, amb moments de creativitat i també de descans, per encarar un batxillerat que s'endevina ben prometedor!
